L,efecte Joan Dausà: ara som gegants

Quina veu!, quines lletres!, quina música.. quines nits... quina posada en escena..

Joan Dausà toca en llocs concrets, escollits, somiats, llocs com els Jardins Marimurtra de Blanes, o a Cadaqués a Sa Conca (inolvidable) i li treu profit a això dels Palaus...Palau de la Música a Barcelona, (quina nit, quin espectacle, quin plaer) també ens va citar al Tibidabo, i allà se li va ocórrer tocar a Palau, als jardins de Pedralbes, 13 de juny d'enguany, 10 de la nit, lluna plena, sopo abans amb la meva germana i anem a Palau amb la moto olorant la primavera per tota la diagonal...jo de paquet, que feliç que sóc de vegades...ell va arribar a d,alt del seu cavall, marcant la nit amb una perfomance plena d,humor, d,ironía, pero com que es un showman que interactua amb el públic en tot moment,  va parlar de moltes coses, d,aquella novia que es deia Elena no se que més i de segon, Pedralbes, ens va explicar perquè érem allà, per l,Elena, perque  quant un dia es va decidir molt enamorat a dir-li: casa,t amb mi, ella va triar el mateix dia per dir-li... i si ho deixem? I ho van deixar i així es com va introduint les cançons, totes tenen una història, un punt d,afinitat amb el públic, són moltes les lletres que, m,han traspassat en tots aquests escenaris tan concrets, tan màgics, on la màxima es: aquí i ara, visque,m el moment, qui sap on serem demà?..són lletres que a tots ens uneixen, en va escriure una que va emocionar molt a la meva germana, el títol no és Ingrid però ho podria ser, perquè quan la nostre cosina ens va deixar, el mateix dia ens vam declarar  "nàufrags"  i encara hi hà dies que perdem els rems d,aquella barca de joguina, enmig d,un mar de dimensions oceàniques.

 Tot seguit en va cantar un altre, encara més necessitada de ser sentida, al menys per mi, es diu "caure no feia mal", i és cert, caure no feia mal perquè sempre tenies el petó de l,àvia que et curava.. el pare ens hagués retret, "no t,he dit que cauries?!"  L,àvia no, l,àvia passes el que passés,  féssis el que féssis, t'acaronava la desgràcia amb un petó.

I les germanes com nosaltres, i moltes altres, també. Què seria la meva vida sense elles? Sense aquestes nits que acaben quan  surt el sol..